Fa setze anys, Steve Jobs presentava el primer iPhone, que va suposar l’inici de la desaparició de la gran marca de mòbils Blackberry, tal com s’entenia fins aquell moment. Jobs va donar a conèixer el seu primer smartphone: un telèfon intel·ligent que ràpidament es va estendre pel món sencer. “Una màquina d’intel·ligència artificial a la qual ningú no tenia por; com tampoc temien la ‘foca robot’, apareguda a finals dels 90 al Japó”.
El periodista Pere Buhigas començava així la seva conferència, tranquil·litzant sobre el suposat poder de la intel·ligència artificial. “El gran canvi no ve donat per les màquines concretes —va dir Buhigas—, sinó per l’ús que en fem: els vehicles autònoms, la medicina de precisió, l’internet de les coses, el medi ambient, etc., faran que modifiquem la nostra relació amb l’entorn”. Per això, “no ens espantem: hi haurà més pes de la IA, sí, però les empreses que vulguin créixer donaran més valor a les competències humanes”.
La realitat és aquesta, la que va presentar el director de l’OIANT. I la realitat és, també, que “la màquina no sent, no pensa, no entén de res: tot són zeros i uns”. Per això, seguia el ponent, “la IA, tot i que l’hem d’incorporar amb coneixement de causa i limitacions, millorarà la vida de les persones en tots els àmbits, especialment en àrees com la salut, on a UIC Barcelona estem molt implicats”. A més a més —parlant de la desinformació a què pot portar la intel·ligència artificial—, és aquesta mateixa intel·ligència la que “ens pot ajudar a verificar els fets, separant el que és bo del que és dolent”.
Això sí —va assegurar el també professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació—, la clau és el de sempre: “Moltes vegades, els millors verificadors són els que truquen per telèfon”. I d’aquí les pistes per tenir en compte: “Una bona dieta mediàtica, preparada amb interrogants; fonts solvents (trucar, parlar, llegir…), perquè els ‘dolents’ existeixen; i cuidar i treballar bé les dades de què es disposa”. En definitiva, “com més cultura tinguem, menys manipulats serem”.
L’acte va servir per presentar la temàtica general del SAC 2024, “Cuidar la societat en l’era de la intel·ligència artificial” i les dates clau. L’objectiu de l’edició d’enguany és, mitjançant l’estudi i el rigor científic, examinar el paper de la cura de la societat en l’era de la IA mitjançant un diàleg transversal i interdisciplinari que pot ser molt estimulant i transformador. El congrés final, en què tots els participants presentaran els projectes, tindrà lloc el dia 2 de març.
